Teories sobre el joc en la història

FILÒSOFS

- PLATÓ (s.v a.C): Els nens utilitzaven eines per a jugar, per preparar-se per la vida adulta i per exercitar-les en les seves futures professions.

- ARISTÒTIL (s.V a.C): Deixeble de Plató afirmant que els nenes utilitzaven eines per a jugar i així poder preparar-se per a la vida adulta, exercitant les seves futures professions encara que afegeix que el joc té un caràcter medicinal, ja que se n’obté relaxació.

- QUINTILIÀ (s.I): Es tracta del primer autor que considera el joc com un element motivador on el procés educatiu es resol com una cosa de joc.

- SCHILLER (s.XVIII): Teoria de la potència 
supèrfula diu que ens sobra energia i la consumim amb el joc.

- SPENCER (s.XIX): Teoria de l'energia sobrant, és a dir, ens sobra energia i la consumim jugant.

- H. LAZARRUS (s.XIX): Teoria de relaxació, com el seu nom indica juguem per agafar energia i relaxar-nos.

- S. HALL (s.XIX-XX): Teoria dela recapitulació, aquesta diu que quan juguem, estem reproduïnt el que feien els nostres avantpassats.

- K. GROSS (s.XIX-XX): Teoria del pre-exercici en la que juguem i practiquem activitats que ens faran falta el dia de demà, és a dir, en la vida adulta.

- BUYTENADIJK (s.XX): Teoria general del joc, es basa en que el joc no serveix per res. Exemple: no és més llest un nen que juga, que un nen que no juga.

- CLAPERÈDE (s.XX): Teoria de la ficció, és a dir, la conducta real es converteix en joc a partir de la ficció.

- FREUD (S.XX):  Teoria del psicoanàlisi, en la que el joc ve de sentiments reprimits. 

Exemple: un gent juga a ser metge perquè de gran serà metge.

- VYGOSTKI (s.XX): Teoria socialitzadora que afirma que els petits detalls de la vida els aprenem jugant, observant com ho fan els altres i imitant-los, per aquest motiu parla de la Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP)

• ZDP: La distancia que l’infant ha de recórrer entre el que sap i el que pot aprendre si el medi li proporciona els recursos necessaris.

- PIAGET (s. XX): Teoria de l'evolució, la qual diu que el nen té unes etapes evolutives, i segons com vagin creixent, els jocs són diferents.

Aquests són dos quadres sobre el pensament de Piaget: 

EDAT	ESTADI DE DESENVOLUPAMENT	TIPUS DE JOCS
0-2 anys	Sensoriomotriu	Funcional / construcció
2-6 anys	Preoperacional	Simbòlic / construcció
6-12 anys	Operacional concret	Reglat / construcció
+ 12 anys	Operacional formal	Reglat / construcció